Entrevista Merce Pala

Un migdia d’estiu, el dia 4 de juliol de 1994, a la comarca del Berguedà, va començar un gran incendi. També va afectar aquí, a Montmajor, i a altres municipis. Es va iniciar a Gargallà, a la casa de Cal Vima, en un camp de rostoll. Aquell era un any molt sec i el sotabosc era molt espès. La Mercè Palà estava regant les plantes. Va sortir al balcó a veure el temps perquè era un dia molt calorós i feia bastant vent. Al cap d’una estona, va veure que sortia fum de Garagallà. La Mercè Palà va viure l’incendi força malament perquè hi havia molt fum i molt de foc. El meu tiet i la meva iaia van anar a una casa veïna a treure el bestiar perquè es cremava. Tot i així, es van morir bastants animals. Quan estaven traient el bestiar, van començar a córrer perquè el foc els atrapava. Quan van arribar a casa, el foc ja s’estava acostant . A la gent del poble els va afectar molt perquè es van cremar moltes pertinences com ara: tractors, cases, vehicles... El meu pare va ser voluntari i va anar a apagar el foc pels voltants de casa, el meu avi va anar amb el tractor i la cuba a portar aigua, la gent patia pels estralls del foc i intentaven apagar-lo com podien però els resultava molt difícil. Al vespre, a casa de la meva àvia, van venir una bona colla de bombers a sopar. La gent del poble feia menjar per als bombers i per a la gent que ajudava a apagar el foc. Els mossos feien marxar la gent de les cases perquè no es cremessin i, quan podien, s’ajudaven els uns als altres. El foc que es va originar a Gargallà es va ajuntar amb un altre foc que cremava cap al cantó del Bages. Després, quan el foc ja s’havia extingit, i al cap d’un temps, la Generalitat va aprovar noves mesures com posar boques d’aigua per evitar futurs incendis.

Relat realitzat pel Pol Algué